Aquest mes us recomenem El Cel engabiat, una novel·la de Chistine Leunens. El títol original d'aquesta obra és Five poems for Elsa.
Quatre cèntims de l'autora
Chistine Leunens va nèixer a Hartford, Connecticut (Estats Units), de mare italiana i pare belga. Després de graduar-se a la Universitat de Carolina del Nord, va anar a viure a Europa amb la intenció de convertir-se en escriptora, però va acabar sent un model de prestigi.
El seu èxit li va permetre deixar la professió de model i dedicar-se a la cria de cavalls a la regió francesa de la Picardia, on va començar a escriure la seva primera obra de teatre i després també ha escrit guions i novel·les com aquesta que us recomenem.
Actualment, viu a Normandia on està acabant la seva tesi per la Universitat de Harvard.
Argument de la novel·la
Quan Àustria és annexionada al Tercer REich, Viena encara és una ciutat bonica i tranquil·la.
Johannes és un adolescent que, per desesperació dels seus pares, queda fascinat per la doctrina nazi que s'imparteix a les escoles, i la seva més gran il·lusió és enrolar-se a les Joventuts Hitlerianes. Ja en plena guerra, l'envien cap al front, on és ferit, Johannes, horroritzat per l'aspecte de la seva cara, no s'atraveix a enfrontar-se a l'exterior. Passa les hores mortes tancat a casa, escoltant-ne els sons i sorolls, i descobreix una cosa que els seus pares han mantingut en secret: tenen una jove jueva amagada darrere un envà. Elsa i Johannes començaran la més complexa i perillosa d eles relacions, mentre la guerra s'aguditza i el món sencer busca la forma de sobreviure a l'horror.
Una història èpica de grans passions i mentides perilloses, d'amor i de guerra, narrada amb una ploma mestra que despulla els racons més ocults de l'ànima humana.
lunes, 4 de febrero de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Hola a tots,
Aquesta setmana he fet una lectura que per cert és molt ràpida de fer i que no et deixa indiferent, us la recomano!
Aquesta novel·la és Carta d'una desconeguda de l'escriptor austríac Stefan Zweig.
L'argument de la novel·la és el següent: Un escriptor rep una carta d'una dona desconeguda que li confessa el seu secret abans de morir.
S’ha dit que Carta d’una desconeguda és un viatge d’exploració dels sentiments humans: de l’amor, de la fidelitat,...
Però és també un drama íntim: el de la persona que, a pesar del temps, no ha aconseguit conciliar la vida exterior i la interior, no ha aconseguit casar el desig amb els fets, l’ideal amb la realitat.
Espero que us animeu a llegir-la!
La meva recomenació es la novel.la de Ramon Font "LA MEMÒRIA DEL SILENCI" publicada per Actéon Editorial. El seu argument es el següent:
"En una acció de ritme trepidant, La memòria del silenci ens narra els avatars polítics i socials de l’Espanya de finals del 1974 i principis del 1975, just abans de la mort d’en Franco, a través d’una història de ficció que podria ser real.
Seguint la investigació de l’Oriol Batlles, un advocat militant del PSUC, sobre la mort d’un recluta en estranyes circumstàncies, desfilen davant dels ulls del lector totes les sigles i institucions que en aquells anys van ser part important de la nostra història: el PSUC, l’Exèrcit, l’IMEC, el SIM, la Junta Democràtica, la UMD, etc. I en el fons de tot aquest entramat, una història d’amor i de compromís social que l’autor adorna amb llocs comuns propis de l’època, com el pòster de Che Guevara, les cançons de Leonard Cohen o les pel•lícules de Bergman.
Al final, tot porta a un desenllaç sorprenent i inesperat, que de ben segur a ningú deixarà indiferent.
La memòria del silenci és, doncs, una novel•la d’obligada lectura per a tots aquells que “fa un temps érem més joves i crèiem en més coses “.
Jo us recomano "El noi del pijama de ratlles", John Boyne.
Es una narració sobre el nazisme explicada per un nen de nou anys, fill d'un militar nazi, que no comprèn moltes de les coses que succeeixen al seu voltant, i a les quals intenta donar una explicació lògica. Un final impactant per un llibre que es llegeix per si sol.
A mi personalment em va impactar.
Publicar un comentario