Recomenació d'abril

L'últim patriarca

L'últim patriarca és la història d'una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d'anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partíceps.Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l'ordre de les coses.

Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desencontres. Una història definida pel trencament que suposa la separació.La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l'han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.

A partir d'un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l'escriptora Najat El Hachmi construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d'un brutal dramatismem, tot amanit amb un sentit de l'humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la que, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d'abordar-los, fins ara ha estat inèdit en la literatura catalana.

Najat El Hachmi Buhhu va néixer al Marroc l'any 1979, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic. És llicenciada en filologia àrab per la Universitat de Barcelona. Col·labora com a tertuliana radiofònica al programa L'Oracle de Xavier Grasset a Catalunya Ràdio i esporàdicament publica articles a la premsa escrita. Escriu des dels onze o dotze anys, al principi com un entreteniment, però a poc a poc l'escriptura es va convertint en una via per canalitzar la inquietud de sentir-se de dos llocs alhora i en una manera d'acostar aquests dos mons a què pertany. El 2004 va publicar el llibre de narracions Jo també sóc catalana a Columna.

PREMI RAMON LLULL 2008

Recomenació del mes

Isabel-Clara Simó

Rosario: vull que et quedis per sempre amb mi. Vull que les teves cèl.lules es barregin amb les meves.

Vull tenir amb tu la còpula més immensa, més total, més completa que mai s’ha tingut. Vull que tu i jo siguem un de sol.

Aquest és un fragment del nou llibre d’Isabel Clara Simó.

On son els límits de l’amor?

Al llarg de la novel.la anirem coneixent com Blai un noi no gaire espavilat es converteix en un moment donat en caníbal. Aquest gir que fa el protagonista és una de les parts més interessants de la novel.la. Isabel Clara Simó construeix i crea molt bé el personatge que el fa creïble en tot moment.

Blai és un personatge sense aspiracions que després de deixar els estudis comença a treballar en un escorxador, tot i que no li agrada el seu ofici. Tres anys més tard, Blai comença com a ajudant de cuina al bar "La Cantonada" fins a convertir-se en un xef reconegut. La seva vida resulta una xic grisa fins el dia que coneix la Rosario, una prostituta colombiana, de qui s'enamora com no s'ha enamorat mai anteriorment.

L'antropofàgia, un dels últims tabús de la societat, s'exposa en el llibre com una culminació de l'amor.